El blog de Josep Maria Martí

Bastir polítiques i estratègies que afavoreixin la difusió multicanal ha de ser a curt termini una exigència inexcusable per al conjunt de la ràdio catalana i probablement també per a l’espanyola. A Europa les multiplataformes ja comencen a ser una realitat significativa, impulsades pels operadors públics i privats; un estudi realitzat a l’Abril de l’any passat en el conjunt del continent, posa en evidència que la majoria dels radiodifusors estan desenvolupant la distribució multiplataforma pel conjunt dels seus continguts i programacions.

A diferència de casa nostra, els resultats de la recerca posen en evidència que la utilització de la xarxa, juntament amb la FM, constitueixen els eixos de la estratègia de difusió dels sistemes radiofònics nacionals. Aquest estudi ,realitzat per la Unió Europea de Radiodifusió, deix clar que la totalitat dels operadors estudiats utilitzen l’streaming en directe de les seves emissions, el 87% posen a disposició dels oïdors els seus productes per mitjà del podcasting i el 68% disposen d’aplicacions específiques per els smartphone i les tablets.

Les dades que criden més l’atenció de tot aquest estudi que comentem són les que fan referència a la utilització de les eines tecnològiques que fan possible l'accés a la xarxa amb l’objectiu d’afavorir la interactivitat amb les audiències; tot això s’aconsegueix mitjançant la participació en els anomenats mitjans socials, els fòrums de discussió en els portals propis , el vot en línia en els programes, etc...

Són aquestes dades equiparables amb la situació que de casa nostra? L’Observatori de la Ràdio està a punt de fer públic un estudi ,en conveni amb l’ACR i finançat per la Secretaria de Comunicació, que vol oferir un panorama de la situació actual de la difusió digital a casa nostra i també de les perspectives que aquesta ofereix a curt i mig termini. Quan es publiqui tindrem ocasió de contrastar dades, però ja els asseguro ja des d’ara, que la situació catalana es ben diferent i que caldrà que el conjunt del nostre sistema radiodifusor faci un esforç per a no perdre el tren amb la resta d’Europa i quedar com una indústria analògica i per tant anacrònica, que s’allunya progressivament dels segments més joves de la seva audiència.