(Extracte del pròleg del llibre d’actes a càrrec de Josep Maria Martí)

     En els darrers deu anys, la ràdio catalana ha celebrat tres congressos; a la resta de l’Estat no se n’ha fet cap. Tot un rècord en positiu i que marca una de les moltes diferències existents en el mateix sector entre la ràdio de casa nostra i la del conjunt espanyol. No és l’única.

     L’any 1996, en les conclusions de la primera trobada congressual, es deia que el català era un espai de comunicació radiofònica específic i que havia assolit una maduresa important en els darrers vint-i-cinc anys. No era ni una mostra de cofoisme ni una interpretació interessada de les dades que s’anaven recollint sobre la indústria radiofònica catalana. Tres congressos en deu anys han anat marcant les diferències esmentades i han posat en evidència els trets diferencials de l’espai radioelèctric que configura el territori de casa nostra, utilitzat, en condicions desiguals, per les empreses de radiodifusió públiques i privades.

     Un decenni sembla prou temps perquè quan, el 2006, operadors, professionals, investigadors i representants de l’Administració es tornaven a trobar, convocats com sempre pel Departament de Comunicació Audiovisual de la UAB, es pogués fer una fotografia prou nítida de la situació d’aquesta indústria cultural que s’ha consolidat plenament en el panorama i que s’ha convertit en un referent en el conjunt dels mitjans de comunicació.

     La voluntat sostinguda de consens per part dels diferents actors del sector radiofònic ha trobat sempre en les conclusions dels congressos el seu punt de màxima expressió; val a dir que tots els acords han estat marcats per la coherència al llarg de les tres edicions celebrades. Precisament, en el llibre d’actes (disponible per a descàrrega en aquesta web), això encara es fa més palès. Les claus d’aquest èxit les hauríem de trobar en l’establiment d’una bona praxi de funcionament per part del Comitè Organitzador, expressada tant en el disseny del programa com en els encàrrecs als redactors de les ponències i de les conclusions, que han estat sempre un exemple de pràctica consensuada entre tots els membres que l’integren i que representen els diferents sectors.

Josep M. Martí Martí
Coordinador de les Ponències del 3r Congrés
Director de l’Observatori de la Ràdio a Catalunya

D'esquerra a dreta: Ramón Pallarès, Pere Torrades, Rosa Franquet, Patricia Remiro, Miquel Miralles i Lindsay Cornell.